PirineusTV: Inici
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI /
|
|||||
PirineusTV: Inici |
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI / |
||||
|
 |
||||
|
© 2009 PirineusTv |
||||
|
Cerdanya-Alt Urgell : 13 de Novembre
- LA CERDANYA FA SENTIR LA SEVA VEU AL PARLAMENT Jornada històrica per a la Cerdanya. Els representants polítics de la comarca han defensat davant del Parlament la llei de règim específic de la Cerdanya. Els encarregats de fer sentir la veu davant de la cambra han estat el vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, i l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. No obstant, la presa en consideració de la llei no ha prosperat ja que els vots dels grups parlamentaris que formen el tripartit més els del grup mixt han donat suport a l’esmena a la totalitat al text. La demanda d’una llei específica per a la comarca que estableixi una organització administrativa pròpia per als 17 municipis de la Cerdanya ha aconseguit el consens de tots els colors polítics de la comarca. Pous és de CiU; Planella, d’ERC, i el president del Consell Comarcal de Cerdanya, Esteve Maurell, de PSC. A més, a la comarca també hi ha alcaldes independents que defensen la llei específica. El debat de la llei a l’hemicicle ha estat històric per a la comarca, però també per al país, ja que és la primera vegada que el Parlament ha debatut una iniciativa legislativa presentada per un consell comarcal. La proposició de llei ha arribat al Parlament al tercer intent de tramitació. Tot i que ha l’acceptació de la seva discussió ha estat rebutjada, des de la Cerdanya es tornarà a presentar tantes vegades com calgui fins que es prengui en consideració i la majoria del Parlament la vulgui tirar endavant. Els polítics cerdans s’esperaven el rebuig unànime del tripartit però els seus arguments no els han convençut. Tall d'àudio: JOAN POUS, VICEPRESIDENT CONSELL COMARCAL CERDANYA Tall d'àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ Tall d'àudio: ESTEVE MAURELL, PRESIDENT CONSELL COMARCAL CERDANYA A grans trets, la llei reclama a la Generalitat que la comarca tingui una unitat territorial i deixi de patir la divisió provincial. El text normatiu també demana la cessió al Consell Comarcal de la Cerdanya de les competències i els serveis en ensenyament; cultura; sanitat; serveis socials; ordenació del territori i urbanisme; consum i turisme; sobre el patrimoni històric i artístic; joventut; oci; salvaments i extinció d’incendis; agricultura, ramaderia, pesca, caça i boscos; medi ambient; esports; gestió i recaptació de tributs delegats; justícia; carreteres locals i l’Oficina d’Atenció Ciutadana, entre d’altres. La Cerdanya vol l’especificitat que ja té la Val d’Aran. L’article 2 de la llei també estableix que la Cerdanya no pugui ser inclosa en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa, és a dir, la comarca no vol ser inclosa dins de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Davant de la cambra parlamentària, Pous ha exposat una argumentació històrica del perquè la Cerdanya necessita una llei específica. El vicepresident del Consell Comarcal ha recordat la fractura del Tractat dels Pirineus, l’any 1659, i la divisió provincial, del 1833. Tall d'àudio: JOAN POUS, VICEPRESIDENT CONSELL COMARCAL CERDANYA En el seu torn, l’alcalde de Puigcerdà ha recordat que la Cerdanya és l’únic cas del món on els ciutadans pateixen tanta divisió administrativa, que suposa un desgavell burocràtic per als ceretans. Planella ha demanat als diputats que votin segons el sentit comú i no seguint la disciplina de partit i ha insistit que amb situacions així no és estrany que els ciutadans estiguin desafectats de la política. Tall d'àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ L’esmena a la totalitat del tripartit ha prosperat amb 71 vots a favor, els del tripartit i del grup mixt. En canvi, l’esmena ha estat rebutjada per 62 diputats, els dels grups parlamentaris de CiU i PP, que han defensat que la Cerdanya tingui una llei pròpia. La votació és paradoxal ja que els partits de Planella i Maurell, ERC i PSC, respectivament, no els han donat suport. El partit de Pous, CiU, sí ho ha fet, però durant els 23 anys que va estar al capdavant del govern no va defensar ni impulsar mai una llei específica de la comarca. El consens dels polítics cerdans no s’ha traslladat a l’hemicicle. Tots els partits han admès que la Cerdanya pateix un caos administratiu, però els del tripartit han argumentat que amb la futura nova organització territorial, amb les vegueries, aquest problema quedarà superat. L’esmena a la totalitat del tripartit no ha estat defensada pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, qui té les competències en l’administració territorial, ja que Ausàs no ha assistit al debat. En el seu lloc, l’esmena ha estat argumentada pel diputat d’ERC Pere Vigo. Vigo ha defensat la descentralització administrativa i política que el govern està preparant i on la Cerdanya en sortirà beneficiada. El diputat del PSC Tall d'àudio: PERE VIGO, DIPUTAT D’ERC Els altres dos grups parlamentaris que també han presentat l’esmena a la totalitat a la proposició de llei han justificat el rebuig a la llei. Des del PSC s’ha assegurat que és una proposta fragmentària, allunyada d’un model global. Des d’ICV s’ha destacat el temut efecte de bola de neu amb el que considerarien un mal precedent. Tall d'àudio: ROBERTO EDGARDO LABANDERA, DIPUTAT DE PSC-CPC Tall d'àudio: LLUÍS POSTIGO, DIPUTAT D’ICV-EUiA En canvi, el grup de CiU ha rebutjat l’esmena a la totalitat i ha apostat perquè la Cerdanya tingui al seva llei. El diputat convergent ha considerat que la proposta s’ha de debatre al Parlament i s’ha preguntat perquè el tripartit no ho vol. El mateix argument l’ha utilitzat el diputat popular, que opina que la proposició de llei està ben fonamentada. Tall d'àudio: EUDALD CASADESÚS, DIPUTAT DE CIU Tall d'àudio: JOSEP ENRIC MILLO, DIPUTAT DEL PP Finalment, el grup mixt ha subratllat la necessitat que es tingui en compte la singularitat de la Cerdanya segons la situació administrativa actual, la del segle XXI, però ha dit que una llei pròpia no és la solució ja que d’altres comarques i territoris voldrien el mateix. O sigui, que ha rebutjat la llei i ha donat suport a l’esmena. Tall d'àudio: ALBERT RIVERA, DIPUTAT DEL GRUP MIXT La defensa de la llei ha estat el primer punt de la sessió plenària d’aquest dijous. El debat ha transcorregut durant una hora i mitja. No obstant, durant tota l’estona hi ha hagut part dels diputats fora de la cambra i només han entrat a l’hora de la votació. Pel que fa als membres de l’equip de govern, pràcticament no n’ha assistit cap per escoltar els polítics cerdans. Una àmplia delegació de la Cerdanya ha assistit al debat de la llei. Fins a la cambra s’hi han desplaçat els alcaldes de Llívia; Fontanals; Urús; Prullans; Bolvir; Bellver; Ger; representants d’Alp, del Consell Comarcal de Cerdanya i de l’Institut d’Estudis Ceretans i els regidors de Puigcerdà de l’oposició Albert Piñeira i Pere Valiente.
-DESARTICULADA UNA BANDA QUE ROBAVA A L’ALT URGELL Els Mossos d’Esquadra han detingut dos homes com a presumptes autors d’onze robatoris amb força i delicte d’associació il·lícita comesos a l’Alt Urgell. Els detinguts són dos homes de 42 i 37 anys; el primer de nacionalitat marroquina i veí de Barcelona i el segon de nacionalitat iugoslava i veí de Santa Coloma de Gramanet. La investigació oberta l’any passat va permetre concretar que els autors de tots els robatoris serien un grup de tres persones, provinents de l’entorn de Barcelona. Sempre actuaven igual: trencaven una paret lateral de l'empresa i un cop a l'interior, robaven els diners de la caixa forta i objectes de valor. Entre l’abril i el juny de l’any passat, es van cometre cinc robatoris amb força en empreses de la Seu d’Urgell i el seu entorn. Els assalts es van aturar durant un any fins que a principis de juny d’enguany es van tornar a repetir. Concretament, en un mes van tornar a robar en 6 empreses més de l'Alt Urgell amb el mateix modus operandi. La Policia ha identificat els tres autors. Dos d’ells van ser detinguts i traslladats i posats a disposició del Jutjat de la Seu d’Urgell. La investigació resta oberta quedant pendent la detenció del tercer presumpte autor dels fets, un ciutadà d’origen albano-kosovar, ja identificat. Amb les detencions es dóna per desmantellat un grup molt actiu en el robatori d’empreses que hauria decidit traslladar part de la seva activitat a polígons allunyats de l’entorn de Barcelona.
|
|