PirineusTV: Inici
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI /
|
|||||
PirineusTV: Inici |
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI / |
||||
|
 |
||||
|
© 2009 PirineusTv |
||||
|
Oliana, Alt Urgell: 5 de Novembre
-50 ANYS DEL PANTÀ D’OLIANA El pantà d’Oliana va ser inaugurat el 30 de juny del 1959, després de més de 10 anys d’obres. Una obra aleshores faraònica, que és la més gran que mai s’ha realitzat a la comarca de l’Alt Urgell. Hi van treballar unes mil persones, sense seguretat, i hi van morir almenys 13 obrers. L’obra va ser un revulsiu per a la comarca, sobretot per al poble d’Oliana i els de la riba del Segre, Fígols, Peramola, Organyà i Coll de Nargó. L’embassament d’Oliana era conegut com ‘el pantà de les arengades’ perquè els treballadors s’alimentaven i suportaven el fred a base d’arengades i bacallà. La construcció de l’embassament també va provocar l’arribada dels anomenats ‘pantaneros’, gent vinguda sobretot d’Andalusia, Extremadura i Galícia i que van treballar a la presa. Vivien en una colònia obrera als afores d’Oliana. Mig segle d’una obra tan important no podia passar desapercebut i, per això, la Ruta dels Oficis d’Ahir ha promogut una exposició per commemorar l’efemèride. La mostra, titulada ‘Fem memòria del pantà, és a Oliana, al local de Cal Cafeter, on hi serà fins al 15 de novembre. La construcció del pantà d’Oliana explica una època, la de la primera meitat del segle XX, quan es van establir les conques hidrogràfiques i es van començar a dissenyar grans projectes d’aprofitaments hidràulics. Només a l’Alt Urgell hi havia tres grans projectes de pantans: el d’Oliana, el del Tres Ponts, que no s’ha arribat a fer mai, i el de Rialb, construït a finals del segle XX. La magnitud de l’obra de la presa d’Oliana està resumida en l’exposició. La construcció va alterar per sempre més el paisatge i l’economia de la zona, ja que si bé durant els anys de la construcció hi havia molta activitat, en acabar-se la feina els joves d’Oliana i els voltants van haver de marxar. Les poblacions afectades per l’anegament de les aigües no van rebre mai una compensació per les pèrdues de terrenys i de cases. A la construcció de la presa i de la central hidroelèctrica s’hi va sumar la de la carretera. I Oliana no es va escapar de la febre franquista d’inauguració de pantans: el general Franco, en una de les seves escasses visites al Pirineu, va inaugurar la presa. Sobre tot i això, i més, en poden parlar llargament els qui ho van viure en primera persona, els qui van fer possible la construcció de la presa i de l’embassament. Tall d'àudio: LLUÍS PUJOL Tall d'àudio: JOAN FUSTÉ Tall d'àudio: NICOLÁS RODRÍGUEZ Els testimonis de la construcció del pantà han viscut la transformació d’Oliana i de la comarca, i van viure una època molt dura, de molt fred i misèria, però també de molta activitat i jovent amb ganes d’aprendre i torbar temps de divertir-se. Tall d'àudio: LLUÍS PUJOL Tall d'àudio: JOAN FUSTÉ Tall d'àudio: NICOLÁS RODRÍGUEZ L’exposició ‘Fem memòria del pantà’ està formada per 14 plafons que expliquen els antecedents i la construcció del pantà i en repassa els primers 50 anys fins a l’actualitat. La retrospectiva es complementa amb plànols i fotografies de la construcció del pantà, una maqueta original de quan es va projectar el pantà i un audiovisual de 15 minuts amb testimonis de l’època i imatges històriques de l’embassament. La Filmoteca Espanyola ha cedit als autors del documental les imatges del noticiari franquista, el No-Do, de quan Franco va inaugurar la infraestructura. L’exposició ha estat comissariada per Carles Gascón i elaborada per un equip tècnic format per cinc experts en història, economia, natura i antropologia. L’equip ha recollit desenes de fotografies cedides per particulars, d’entre les quals destaquen les realitzades per Esteve Arxer Masdevall. Tall d'àudio: JORDI PASQUES, MEMBRE EQUIP TÈCNIC EXPOSICIÓ ‘Fem memòria del pantà’ serà a Cal Cafeter d’Oliana fins a mitjans de novembre abans d’iniciar un itinerari per la comarca. Després anirà a Organyà, a Coll de Nargó, a Peramola, a Fígols i, finalment, a la Seu d’Urgell.
-RAMON SERRA, EXPULSAT DEL PSC El PSC ha comunicat oficialment al regidor socialista de l’ajuntament de Puigcerdà, Ramon Serra, que l’expulsa del partit per haver-se afiliat a la plataforma Reagrupament.cat. El regidor de Governació té 15 dies per defensar-se davant de la comissió de garanties del partit socialista abans de ser expulsat definitivament. Serra ha manifestat públicament la seva adhesió a Reagrupament, l’associació liderada per l’exalcalde de Puigcerdà i exconseller de Governació, Joan Carretero. El regidor argumentarà els motius pels quals considera que no és un trànsfuga i que les propostes de Reagrupament són compatibles amb les idees socialistes. El regidor socialista presentarà un recurs on reflexionarà sobre Reagrupament i subratllarà que és una associació. A més, Serra convidarà el partit socialista a que estudiï les propostes de Reagrupament ja que opina que són la solució perquè els ciutadans tornin a confiar en la política i a votar. Serra ha rebut aquest dilluns el dossier d’expulsió. Fa unes setmanes, el regidor socialista es va assabentar per Pirineus Televisió que el PSC l’havia suspès de militància. Ramon Serra és l’únic regidor socialista de l’ajuntament de Puigcerdà i forma part de l’equip de govern mitjançant un pacte amb Esquerra. En cas que Serra sigui finalment expulsat del PSC, el pacte de govern amb Esquerra no quedarà alterat ja que el regidor pot continuar en el càrrec la resta de legislatura com a independent. El regidor té el suport de tot l’equip de govern de Puigcerdà. |
|