PirineusTV: Inici
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI /
|
|||||
PirineusTV: Inici |
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI / |
||||
|
 |
||||
|
© 2009 PirineusTv |
||||
|
Pirineus : 29 de Març
-COMENÇA EL DEBAT DE LA LLEI DE VEGUERIES La comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, presidida per Núria de Gispert, va dedicar tot el passat divendres a la compareixença d'una quinzena de polítics per debatre l’avantprojecte de llei de la nova administració territorial de Catalunya en set vegueries. Fa poques setmanes, l’avantprojecte de llei de vegueries va superar el primer tràmit parlamentari i ara es debat en comissió. En aquesta primera sessió, els compareixents van mostrar els seus arguments a favor i en contra de les vegueries. Entre els compareixents hi va haver l’exalcalde de la Seu d’Urgell, Amadeu Gallart, que va parlar com a representant dels signants del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu. Gallart va recordar que el manifest el van signar l’any 2005 les organitzacions del Pirineu de quatre partits polítics: CDC, ERC, ICV i PSC, i tres entitats: DEPANA; Pirineus Culturals i Associació Internacional de Raiers. Gallart va defensar la vegueria de l’Alt Pirineu perquè millorarà la qualitat de vida dels seus habitants. L’administració serà més propera i els tràmits burocràtics, més senzills i propers. Tall d'àudio: AMADEU GALLART, REPRESENTANT MANIFEST VEGUERIA ALT PIRINEU Les raons per les quals l’Alt Pirineu defensa una vegueria pròpia són diverses. La més fonamental, però, és la del reequilibri territorial. El que sí tenen clar els signants del manifest que va defensar Gallart és que el Pirineu no vol convertir-se en una petita província d’una altra més gran, sinó que vol assolir un concepte d’administració territorial propi. Tall d'àudio: AMADEU GALLART, REPRESENTANT MANIFEST VEGUERIA ALT PIRINEU Gallart entén que hi hagi recels, com ja s’han demostrat des de l’Aran i la Cerdanya, per això va defensar un debat intens de la llei de vegueries. A la sessió de divendres també van exposar els seus arguments el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell. Gilabert va explicar que el ple de la Diputació de Lleida ha acordat recentment una moció a favor del desenvolupament de la llei de vegueries. El president va argumentar que al demarcació de Lleida suposa el 38% del territori de Catalunya i només el 6% de la població i, si només detalla el Pirineu, aquest suposa el 20% d’extensió del país i l’1% dels ciutadans. Per això, Gilabert considera que les vegueries contribuiran al reequilibri territorial. Gilabert va afegir que un Govern dels Pirineus ha de decidir quines prioritats té el territori i va dir que qüestionar la vegueria dels Pirineus és una injustícia. El president de la Diputació va celebrar que els Consell de Vegueria substitueixin les Diputacions i va aplaudir que els consells comarcals esdevinguin mancomunitats de serveis, ens no polititzats. En la intervenció del representant de la Cerdanya, Esteve Maurell va aprofitar per reivindicar de nou una llei específica de la comarca, tot i que el Parlament ja la va rebutjar fa unes setmanes. Maurell va recordar els greuges que pateix la Cerdanya, dividida en dos Estats i dues províncies, i va advertir que podria anar a Brussel·les a demanar un estatus com el d’Andorra. El president va insistir en què la comarca vol una llei específica com la de l’Aran. Maurell també va recordar que entre els els alcaldes de la Cerdanya no hi ha consens: alguns volen formar part de la vegueria de Girona, d’altres, de la de la Catalunya central, alguns volen quedar-se al Pirineu i també n’hi ha que volen una unitat administrativa pròpia. La comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya seguirà debatent l’avantprojecte de llei de vegueries en més sessions i més compareixences.
-30 DE MARÇ, L’APAGADA ANALÒGICA DEFINITIVA
Ja ha arribat el dia de l’apagada analògica definitiva. A partir del 30 de març, la televisió només es podrà veure mitjançant el senyal digital, és a dir, per TDT. Totes les llars i aparells de televisió que no s’hagin adaptat a la TDT no podran veure la televisió a partir d’aquest dimarts. El procés d’encesa digital ha estat progressiu. Durant els dos darrers anys, la televisió convencional i la digital han conviscut. El Pirineu ha estat inclòs en la tercera i última fase d’apagada analògica. Els centres emissors de TDT s’han anat apagant progressivament des de finals del mes de febrer. Aquest dilluns s’ha deixat d’emetre en senyal digital des dels centres emissors d’Organyà; Pic de l’Orri i Montserrat, a l’Alt Urgell i a la Cerdanya,. La data anunciada fa un any per a l’apagada analògica definitiva era el 3 d’abril del 2010. No obstant, l’apagada ja serà efectiva el 30 de març. L’apagada inclou la demarcació de la Seu d’Urgell, que engloba les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran. Per gestionar el canal públic de TDT de la demarcació, les sis comarques pirinenques van constituir el Consorci TDT Pirineu. El canal de cada demarcació permetrà quatre emissions: una televisió pública local i tres de privades. La regió pirinenca és conscient que els projectes de televisió són poc viables ja que hi ha poca gent al territori. I, a més, l’orografia és complicada i cal fer una gran inversió en infraestructura. La intenció inicial era que al juliol del 2009 l’encesa digital ja s’hagués fet a tot el Pirineu però per les dificultats del territori hi ha hagut alguns entrebancs. Encara queden algunes zones d’ombra. El Govern s’ha compromès a fer arribar a tot arreu el senyal de televisió, i si cal, amb satèl·lit. 012
|
|