PirineusTV: Inici
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI /
|
|||||
PirineusTV: Inici |
Informatius: La Seu d'Urgell i Puigcerdà AVUI / |
||||
|
 |
||||
|
© 2009 PirineusTv |
||||
|
Coll de Nargó i Isona, Alt Urgell: 5 de Març
-COLL DE NARGÓ I ISONA COL·LABOREN AMB ELS DINOSAURES Els alcaldes de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i d’Isona, al Pallars Jussà, han signat un conveni mitjançant el qual col·laboren amb el patrimoni paleontològic. Els dos municipis tenen una gran riquesa en restes de dinosaures, entre ossos, nius i petjades, de l’època del cretaci, just abans que s’extingissin els dinosaures. A Coll de Nargó hi ha la Sala Límit K-7, oberta des del 2005, on s’exposen les troballes paleontològiques de la zona i s’explica, sobretot, el període del Cretaci, fa 65 milions d’anys. A Isona tenen el Museu de la Conca Dellà, obert fa 15 anys i que també exposa les troballes dels jaciments paleontològics del Cretaci Superior. Amb la signatura del conveni, els dos museus col·laboraran per optimitzar els recursos. Cadascun conservarà la seva identitat, però el projecte conjunts beneficiarà les dues comarques i podran compartir el turisme. Tall d'àudio: BENITO FITÉ, ALCALDE DE COLL DE NARGÓ Tall d'àudio: ANTONI GRASA, ALCALDE D’ISONA L’acord l’han rubricat aquest divendres a l’ajuntament de Coll de Nargó amb un testimoni d’excepció: el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Després d’un acte popular a l’ajuntament, amb la presència dels veïns del poble, el conseller i els alcaldes han visitat el Mirador del Cretaci, a 8 km de Coll de Nargó, a la vall del riu Sallent. En aquest espai hi ha l’important jaciment de Pinyes i s’hi recrea l’ambient de finals del Cretaci. La zona era de nidificació, és a dir, de posta d’ous. Els experts han verificat que a la zona hi vivien titanosaures, hadrosaures i dromeosaures. Fa 65 milions d’anys, la vall del riu de Sallent era una zona pantanosa, amb molta vegetació i oberta al mar. Al jaciment hi ha fossilitzats nius d’ou, vegetació i petjades. El jaciment de Pinyes i l’entorn geològic rep cada any visites de científics i geòlegs d’arreu del món. Amb l’acord signat entre els ajuntaments de Coll de Nargó i d’Isona també es vol impulsar la marca Terra de Dinosaures, que promociona els jaciments paleontològics del Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell i el Berguedà. Una altra idea és la d’allargar la ruta dels dinosaures ja que encara que cada territori té les seves especificitats, el discurs dels dinosaures que vivien a la zona és únic. A Coll de Nargó, en poques setmanes, ja començaran les obres del Centre d’Interpretació Paleoambiental Dinosfera, un museu sobre els dinosaures que estarà al nivell del d’Isona. El projecte costa 750.000 euros, finançats amb els fons Feder, i ha d’estar acabat aquest any.
-LES ‘DONES D’AIGUA’ DE TOMÀS ABELLA
Milions de dones i nenes inverteixen cinc hores cada dia per anar a buscar l’aigua, ja que és un dels rols assignats a la dona a l’Àfrica. I ho fan encara que l’aigua sigui insalubre i en el camí s’enfrontin al perill de les hienes o la inseguretat. A Etiòpia també existeix el “captaire d’aigua”, que va de casa en casa demanant aigua. La falta d’accés a l’aigua limita les oportunitats educatives de les nenes i inhabilita les dones per a la seva incorporació al teixit productiu de les comunitats. Tot això ho ha retratat el fotoperiodista barceloní Tomàs Abella en els països d’Etiòpia, el Txad, Mauritània i Burkina Faso. Les imatges es mostren en l’exposició titulada ‘Dones d’aigua’, que la CAM i la Biblioteca de la Seu han portat al Centre Cívic el Passeig. Tall d'àudio: LOURDES ESTEVE, DIRECTORA BIBLIOTECA SANT AGUSTÍ L'exposició exhibeix 40 fotografies de gran format sobre uns bidons similars als que utilitzen les dones etíops per transportar l’aigua. També hi ha fotografies dels projectes que Intermón Oxfam ha realitzat en aquests països per garantir l’accés a l’aigua potable. El Banc d’Aigua a Etiòpia, per exemple, proporciona aigua potable a més de 5.000 famílies i 8.000 caps de bestiar. Disposar d’aigua ha permès desenvolupar diversos programes educatius a Txad i Burkina Faso, que garanteixen l’accés a l’educació de les nenes. També ha permès desenvolupar cooperatives agràries de dones a Mauritània, fet que facilita la seva incorporació al teixit productiu. El treball fotogràfic s’acompanya amb un llibre catàleg de 60 fotografies. El catàleg costa 25 euros i els diners són per als projectes d’Intermón Oxfam. 'Dones d'aigua' es pot visitar al Centre Cívic el passeig de la Seu d’Urgell fins al 28 de març.
|
|