PirineusTV: Inici

L’ALT URGELL I LA CERDANYA: 14 de Gener

-L’ALT URGELL I LA CERDANYA VOLEN ELS JOCS DEL 2022

L’endemà que l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, hagi anunciat la intenció de presentar la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022, des de l’Alt Urgell i la Cerdanya s’ha reiterat la il·lusió i les ganes que des del territori pirinenc hi ha per aquesta iniciativa.

Des de les diverses comarques pirinenques ja s’han fet sentir les veus per proposar-se com a subseus olímpiques, ciutats de referència i oferir les estacions per acollir les proves olímpiques que es disputen a l’exterior.

Més enllà de les particularitats de cada comarca, el que és evident és que és una gran oportunitat per al Pirineu. En aquesta qüestió no hi ha colors polítics ja que els alcaldes, de diferents partits, han coincidit en destacar l’oportunitat que la candidatura suposa per al territori.

Si la candidatura Barcelona-Pirineus prospera, hi haurà grans inversions en infraestructures i equipaments.

Tall d'àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL (CiU)

Tall d'àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ (ERC)

Tall d'àudio: COSME RUAIX, ALCALDE D’ALP (PSC)

El preprojecte de candidatura Barcelona-Pirineus preveu que la capital catalana acolliria les tres modalitats d'esports que se celebren a l'interior, com l'hoquei gel i el patinatge, que es farien al Palau Sant Jordi, a l'Estadi Olímpic i en nous equipaments. Barcelona també organitzarà les cerimònies d’inauguració i de clausura i l’entrega de medalles.

La resta de modalitats esportives, les que tenen lloc a l'exterior, s'hauran de fer a les estacions dels Pirineus.

Les estacions d’alpí més properes a Barcelona són les de Masella i la Molina, a la Cerdanya. Tant l’alcalde del municipi d’Alp, on hi ha les dues estacions, com el de Puigcerdà, han admès que el projecte Barcelona-Pirineus ja fa temps que s’està gestant.

Alp confia en el protagonisme del municipi ja que és on hi ha les dues estacions d’esquí.

Tall d'àudio: COSME RUAIX, ALCALDE D’ALP

Puigcerdà també confia en ser subseu olímpica per la proximitat amb Barcelona i aposta pel protagonisme del municipi i de la Cerdanya.

Tall d'àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

Cerdanya vol ser la referència en l’esquí alpí. Però tot just després de l’anunci d’Hereu, l’alcalde de la Seu va oferir la ciutat com subseu olímpica i ciutat de referència en l’esquí nòrdic. Els motius pels quals Batalla aposta pel protagonisme de la Seu són que la ciutat ja va ser subseu olímpica de Barcelona l’any 1992 i, sobretot, perquè presideix la Mancomunitat de l’Esquí Nòrdic.

Tall d'àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

En cas que prosperi la candidatura, els alcaldes no temen una hipotètica manca de neu per celebrar els Jocs d’Hivern del 2022 ja que en els darrers anys s’ha fet una gran inversió en innivació artificial.

A partir d’ara, Barcelona i el Pirineu treballaran conjuntament per dissenyar el projecte i presentar la candidatura.

-SIS MORTS A LA CARRETERA DURANT EL 2009

Durant el 2009, sis persones van perdre la vida a la xarxa viària de l’Alt Urgell i la Cerdanya. En total, a l’Alt Pirineu i l’Aran, l’any passat van morir 12 persones a la carretera en 11 accidents de trànsit. Per primera vegada, el Servei Català de Trànsit ha fet un balanç específic de la regió pirinenca.

La Cerdanya és la comarca on hi ha hagut més víctimes mortals, concretament quatre, un més que l’any passat. A l’Alt Urgell han mort dues persones, les mateixes que l’any passat.

El balanç de víctimes mortals l’ha presentat aquest dijous al migdia el director de serveis territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a l’Alt Pirineu i Aran, Àngel Joval.

L’han acompanyat el cap del Servei Territorial del Servei Català de Trànsit, Ferran de Noguera, i el sergent de l’Àrea Regional de Trànsit de la regió policial del Pirineu Occidental, Lluís Muñoz.

Joval ha destacat que la xifra de 12 víctimes mortals és la més baixa que es registra al Pirineu des de l’any 2000, i suposa un descens del 40% respecte el 2008, any en què van morir 20 persones.

Tall d'àudio: ÀNGEL JOVAL, DCTR. SS. TT. INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

D’entre els accidents, només n’hi ha hagut un on van morir dues persones. Va ser l’accident ocorregut el març passat a la N260, al terme municipal de Bolvir, a la Cerdanya, on va morir el mossèn Balsells de Puigcerdà i la seva majordoma.

Precisament, la N260 és la via on hi ha hagut més morts: 5. La majoria de les víctimes al Pirineu han estat conductors o ocupants de turisme. Les principals causes han estat les distraccions i la velocitat inadequada.

El tipus d’accidents ha estat sobretot per sortida de via, però també per atropellaments d’animals i topades amb pedres i esllavissades.

L’únic motorista mort va ser al terme municipal de Ribera d’Urgellet, on va perdre la vida un ciutadà holandès. A una pista forestal entre Arsèguel i Toloriu fa poques setmanes va morir el conductor d’un tot terreny, veí d’Arsèguel.

A la Cerdanya, entre els accidents mortals hi ha el de la cruïlla de Corcs, on va morir un veí de Bellver; un veí de Ger que va precipitar-se amb un tot terreny per un barranc i un ciclista d’Alp que va topar amb un tractor al terme municipal de Puigcerdà.

Joval, però, ha subratllat que en els darrers anys s’ha constatat un canvi d’hàbits dels xofers: cada cop usen més el cinturó; en els controls d’alcoholèmia hi ha menys positius i la velocitat mitjana ha passat de 99 km/h el 2003 als 89 km/h el 2009.

Tall d'àudio: ÀNGEL JOVAL, DCTR. SS. TT. INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

Els delictes que més constata la Policia de Trànsit són els dels conductors que circulen amb el carnet retirat per la pèrdua de tots els punts. En canvi, cada vegada hi ha menys infractors per alcohol o drogues.

Tall d'àudio: LLUÍS MUÑOZ, SERGENT ÀREA TRÀNSIT PIRINEU OCCIDENTAL

Els responsables de la bona gestió del trànsit han destacat d’altres factors que han fet millorar el comportament a la xarxa viària, com el carnet per punts; la modificació del sistema penal; la millora de la xarxa viària; la seguretat dels vehicles; l’educació vial i la repercussió en els mitjans de comunciació.

Mapa Web:

Inici, Pirineus Televisió / Noticies locals Alt Urgell i Cerdanya / Apren a ballar amb "Pista de Ball" / Els Savis del Pirineu / Les Riuades del Segre al 1982 / Llegendes del Pirineu: Manairons / Detalls de la Catedral de La Seu d'Urgell