El director de cinema d’Organyà Francesc Betriu ha mort aquest dimecres als 80 anys. Betriu ha estat un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l’Estat.
Bona part del seu treball audiovisual són adaptacions d’importants obres literàries com ara La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda o Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender.
Betriu va ser pioner en la producció de curtmetratges a la dècada dels seixanta. Als anys setanta, va destacar amb pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza i Fúria española, un llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts.
El nom de Francesc Betriu és imprescindible per entendre l’Espanya de la dictadura i la transició, així com les relacions entre cinema i literatura, així ho va afirmar l’Acadèmia Catalana de Cinema, que el passat 20 de gener va lliurar-li el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020. Un guardó que va rebre pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció.
Prèviament, l’any 2014 va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seva trajectòria i el 2017 el Premi Jordi Dauder, que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà.
El també guionista va entregar aquest any a la universitat de Lleida el seu fons format per més de 6.000 volums, la col•lecció de revistes cinematogràfiques i de còmics, tota la documentació relacionada amb les seves pel•lícules i sèries de televisió. A més, objectes de decorats, claquetes i fins i tot alguns premis.