Els pous de gel eren magatzems naturals de gel que servien per conservar els aliments en fred i per finalitats terapèutiques, a la vegada que eren un complement a l’economia ramadera i agrària. Fa un temps es va arreglar per ser visitable el pou de gel de Talarn i durant aquesta tardor es realitzarà una visita guiada a la infraestructura per tal de donar a conèixer aquest patrimoni local.

    El pou de Talarn té una capacitat d’unes 140 tones. Durant l’hivern el pou s’omplia totalment, i un cop ple es tancava hermèticament i es començava a distribuir a la primavera, sempre de nit.

    Aquests equipaments de conservació natural de gel van ser molt abundants des del segle XVII i fins a començaments del XX quan l’electricitat va suplir la producció natural per l’artificial.
    Els pous de gel eren de titularitat municipal i sortien a subhasta i la seva obligació era abastir primer l’hospital de la zona i la taberna.
    Hi ha documentats diferents pous de gel a la zona i també pous de neu i coves de gel, amb la mateixa finalitat però amb una forma de treball diferent.

    Parlen al vídeo: JOANA FRANCH, HISTORIADORA

    el Pirineu avui