S’apropa la nit del solstici d’estiu, i de Sant Joan. En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d’anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d’una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. La més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes.
Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d’antic ritus solar.

El costum de menjar coques per Sant Joan té a veure amb el culte al sol i també amb la superstició: es diu que cal menjar-ne per tenir bona sort.

La fermentació llarga permet afegir-hi molt poc llevat, ingredients naturals, cap conservant, i també afavoreix que aguanti perfecta durant dies.
No és gens clar l’origen d’aquesta celebració ni l’origen de la coca. Prové d’una tradició força antiga i podria tenir com a mínim més de 5 segles. El que està clar és que és una de les festes més importants del solstici d’estiu.

Parlen al vídeo: PAU PASCÓ, PASTISSER

El Pirineu avui