La gestió de la conca del Segre, dels seus boscos i de l’agricultura del seu voltant s’haurà d’adaptar a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.
Així ho posa en relleu un projecte desenvoluoat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, presentat aquesta setmana. Després de cinc anys de treball, el projecte ha analitzat tres conques fluvials catalanes, la del Segre, la del Ter i la de la Muga. En relació al Segre, apunta que cal redefinir les concessions de l’aigua i replantejar el Segarra-Garrigues. En aquest sentit, assenyala que la del Segre és la conca més extensa (amb 13.000 km2), on l’agricultura hi té una influència més important i on la construcció del canal Segarra-Garrigues en modifica l’estratègia de gestió a seguir. Les projeccions indiquen que difícilment serà possible mantenir les produccions agrícoles actuals. Per això, des del projecte es proposen una sèrie de mesures que replantegen la gestió i l’ús de l’aigua en aquesta conca. Per una banda, cal revisar la quantitat d’aigua que ha de passar pel canal Segarra-Garrigues. Si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada (342 hm3/any), es veuran afectats els embassaments de Camarasa i Rialb.
De fet, aquest últim podria quedar-se buit un mes cada any a partir del 2027. A més, cal considerar que el règim de cabals ambientals a la conca del Segre està molt determinat també per la gestió que en fan les hidroelèctriques a les capçaleres del rius. Així, s’assenyala que és imprescindible posar en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l’agricultura i els interessos de les hidroelèctriques. En el cas dels boscos, la tendència per a les tres conques és semblant. Com arreu de Catalunya, durant les darreres dècades la superfície de boscos ha augmentat en detriment de conreus i matollars.

El Pirineu avui